Us vaig a explicar una història

Hi havia una vegada una vegada un noi a qui li agradaven les noies (totes en general i una en particular XD), total que per casualitats varies es va fer amic de la "noia en particular". El noi pensava molt en la "noia en particular" però no era capaç de dir-li.
I així es va passar dies i dies, setmanes i setmanes i fins i tot algun que altre mes.
Al noi feia alguns intents tímids (força tímids) d'apropar distàncies i fins i tot li feia l'efecte que la noia també en feia algún (però clar, si els feia tant tímids com els del noi que collons havia de veure ell, ja se sap que per aquestes coses n'hi ha que no tenen gaires llums). Les persones del voltant del "noi i la noia particular" fins i tot pensaven coses rares d'aquesta amistat...però ningú en treia l'aigua clara sobre si havia marro, química, amistat o manca d'oxigen al nèixer...
Al final el tema és que per fi el noi prén la decisió de fer un intent més explícit va i de la palestra surt un altre noi amb més valentia i se'n duu a la noia.

La pregunta filosofica del milió és: el "noi particular" va fer el pallús per tardar tant de temps en decidir-se? la noia es va cansar d'esperar a veure si els gestos tímids significaven alguna cosa més? o per l'altra banda el noi ha tingut sort de no pifiar-la i trencar una preciosa amistat?

Ahhhh.... és un situació típica i tòpica oi? Però sempre donen de si aquest tipus de reflexions... a més diuen que l'home és l'unic animal que s'entrebanca dos cops amb la mateixa pedra, per tant que un mateix fet es repeteixi al llarg de la història universal no es estrany oi? Reflexionem-hi.


Bé, de tot això n'he tret una frase que a mi m'agrada força i l'he utilitzat a la lletra d'una cançó que he escrit que explica una història com les exposades.

en un triangle amorós un dels vèrtex sempre surt perdent

Ufff! Tenint en compte que en tot el 2008 només he publicat 8 posts i la majoria d'ells sense explicar gran cosa se'm fa estrany posar-me a escriure com si res, així que crec que hauria de fer un resum a grans trets de l'any passat per posar les coses al seu lloc.

- Em vaig treure el títol de socorrista aquàtic
- Treballo en un gimnàs de socorrista i Personal Trainer (i a finals d'aquest mes em fan el contracte d'indefinit)
- Evidentment segueixo estudiant sociologia (no ho he pas deixat)
- El 1er curs em va anar molt bé (tot i que queda pedant dir-ho), 6 NOT, 1 EXC, 3 M.H tot i que aquest any no pinta tant brillant... jejeje
- Vaig tornar a treballar de monitor als casals d'estiu (per molt que algunes persones em posaven verd als comentaris...) i a colònies (grans, molt grans per cert).
- M'he comprat una guitarra electrica així que ara puc molestar als veïns doblement, una amb l'acustica i l'altre amb l'electrica XD

I així d'entrada em sembla que ja he ressenyat esdeveniments claus del 2008.

Ens veiem aviat!

Us deixo un video de Jarabe de Palo. La cançó GRITA perquè m'agrada i ja està XD

Año nuevo, vida nueva (o no)

Hola a tothom!

Bé, ja torno a tenir internet (de fet des de fa un mes o així però hom té masses coses a fer i ara li toca el torn al blog).

El cas que (i ara va la bona) torno a estar per aquí si la informatica m'ho permet XD

Doncs res, feliç "año nuevo" 2009 a tothom i que aconsegiu el que desitjeu.

Pel que fa a "vida nueva" per la meva part em conformaré a fer quatre retocs i un parell d'actualitzacions que de moment el software (la vida vieja) funcionava mitjanament bé jejeje

Salut!

N'hi ha que en saben... i n'hi ha que no

Jo no em sé entendre amb les companyies d'internet i els seus tècnics.... per això segueixo (si, si! és una cosa increïble) sense internet.

Les companyies i els seus tècnics no en saben d'internet... per això ninguna és capaça de subministrar-me’l.

Però n’hi ha uns que si que en saben... que són els de patatabrava amb les seves felicitacions:

Si no ens vas enganyar en el moment del registre (i tu no ens enganyaries mai, oi?) acabes de complir
19 anys.

Des de patatabrava.com et desitgem que aquest any sigui encara millor que el passat. Que aprovis totes les assignatures que has d'aprovar, que coneguis aquella persona que esperaves, o que les festes universitàries s'empalmin una rere l'altra. Tu decideixes.

Sigui com sigui, volem obsequiar-te amb un pastís de patata virtual. Un dia vas decidir registrar-te a patatabrava.com, i a la gent com tu no se'ls deixa a l'estacada.

Els millors anys de la nostra vida

PD: si no t'agraden els aniversaris, farem com si aquest missatge no hagués existit mai, ok?

Trec fum...

Per increïble que sembli m’he passat tot l’estiu sense Internet i encara segueixo igual, estic que trec fum…

Problemes tècnics

Escric per avisar que no us he abandonat pas, el què passa és que m'estic canviant de companyia d'internet i ja sabeu que passa amb aquestes coses (que els problesmes i les desconnexions dureeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaasssssa).

Així en plan ràpid:

- Tot va bé
- Estic d'èxames

Salut!

Simulacre polític

L’altre dia a classe de política vam fer una pràctica molt entretinguda.
Consistia en dividir-nos en grups i llavors se’ns donava un supòsit teòric.

En un país E hi ha una sèrie de partits polítics A,B,C,D,etc... i en aquest país havien hagut unes eleccions fa poc i cada partit tenia assignat un número determinat d’escons (resultat de les esmentades eleccions, i ara no recordo la xifra exacte). El professor era el Rei.
A més hi havia una pauta que deia què li interessava a cada partit i amb qui tenia interès per pactar i amb qui no.
Aleshores amb aquestes circumstàncies havíem d’escollir president del congrés dels diputats i president del Govern.
Val reconèixer l’esforç demagògic que va fer molta gent per defensar partits i interessos que no eren els seus reals (excepte alguns del PNV que no van ser conseqüents amb el partit que els havia tocat...).

El context polític es podia deduir molt fàcilment amb les característiques de cada partit:
País E = E(spanya)
Partit A= PSOE
P. B = PP
Etc… amb IU, CIU, ERC i PNV

A mi em va tocar ser de IU.
I feia de Portaveu (i en el desenvolupament de la pràctica de veu dirigent junt amb 2 més XD)

Després de decidir dins de IU que no ens interessava entrar al govern vam pactar amb el PSOE que li votaríem el seu candidat a la presidència del congrés si ens donava la primera vicepresidència al nostre candidat i que fes més polítiques socials.
Els vots van quedar així:
PSOE + IU + ERC ---- Si candidat PSOE
CIU + PP---- No candidat PSOE
PNV ---- Abstenció

Surt escollit a segona volta el candidat a la presidència del congrés del PSOE.

Ara quedava lo més difícil, escollir el president del govern.

De les negociacions va quedar que IU li donava suport al PSOE ha canvi d’una reforma de la llei electoral i apostar dintre de la legalitat per una E federal! (va ser difícil pactar-ho). ERC també li va donar suport (no sé amb quines condicions). No es van repartir ministeris.

PP s’aliava amb CIU a canvi de ministeris (no sé quantitat) i el PNV donava suport al PP a canvi de dos ministeris!!!!!!!!

Aleshores el “REI” ens va deixar un minut a cada portaveu perquè exposéssim el que volguéssim i aquí va venir el momentazo Ulisses:

Síntesis dels discursos:
PSOE: som molt guapos, d’esquerres i amb polítiques socials. Estructura federal! PNV vine amb nosaltres que sinó et retallaran estatuts.
PP: Tenim un projecte de país, visca la unificació espanyola.
CIU: Vull ser ministre! (Mr. Duran) El PP me’n dona, visca! El PSOE ho fa molt malament.
PNV: volem ministeris! Així podem actuar.
ERC: No volem que ens retallin l’estatut. E estructura federal. Anem amb el PSOE.

El meu discurs (aproximadament, que el poso de memòria).

- Nosaltres recolzarem al PSOE perquè apostarà per ampliar les politiques socials i farà lleis d’esquerres. El nostre suport serà estable sempre que les lleis a votar siguin d’esquerres, si són centristes o de dretes no les recolzarem.
A més apostarem junts per una reforma de la llei electoral i dintre del marc legal intentarem orientar E cap a una estructura federal per difícil i costós que sigui.
Ara em dirigiré al PNV:
Amb un referèndum a les portes, un partit nacionalista vasc no pot donar suport a un partit nacionalista espanyol recalcitrant.
Això és un süicidi polític perquè A VEGADES EN POLÍTICA NO TOT S’HI VAL!!! (aquí la gent de la classe em va exaltar i el profe em va mirar sorprés de l'èmfasis del discurs, ni que fos la realitat tu, em vaig sentir important i tot).
A més a més si doneu suport al PP us retirarem tot el suport autonòmic i local que teniu al País Basc.


I es va acabar el temps.

Va sortir escollit el PSOE amb segona volta. El PNV va rectificar abstenint-se.


Oi que va ser divertit?
A més havia l’avantatge de poder prometre coses que a la realitat no es poden fer i que l'objectiu dels partits estva molt simplificat però així hi havia més marge de maniobra.
Per mi va ser un gran exercici de demagògia.

I recordeu VOTE ULISSES FOR PRESIDENT!!!!!